This is an HTML version of an attachment to the Official Information request 'Abuse in State Care Apology (OT)'.
Oranga Tamariki [649 words] 
English 
Māori 
Today I stand here as the Chief Executive of 
Tēnei au te Tumu Whakarae o Oranga Tamariki 
Oranga Tamariki, on behalf of numerous others  e tū nei ki te whakakanohi i te huhua i noho mai 
that have held this seat before me and led 
ki tēnei tūranga me te whakahaere i ngā 
Ministries for Children known by many other 
Manatū Tamariki i ngā tau maha kua hori. 
names. 
I stand here on their behalf, to take 
Ko au tēnei e tū nei ki te mau i ngā hara katoa e 
responsibility and to unreservedly apologise to 
tika ai, e pono ai te tuku whakapahā atu ki ngā 
the survivors of those who were abused in the 
mōrehu o te hunga i tūkinohia kinotia i a  rātou 
care of the state. 
e noho ana ki ngā ringaringa o te Kāwana. 
You were children who came into our care. You  He tamariki koutou i hau mai ki a mātou kia 
needed us to protect you. To look after you. 
manaakitia, kia raupīhia e mātou. Kia 
matainaina koutou ki te aroha, ki te atawhai. 
Instead our people and our places harmed you.  Heoi anō ko tā ā mātou tāngata me ā mātou 
ratonga he tūkino, he takahi kē i a koutou. 

 
IN-CONFIDENCE 
You were subjected to physical, sexual and 
I tūkinotia koutou ā-tinana, ā-wairua, ā-
verbal abuse, neglect, assault, violence and 
hinengaro anō hoki. I pāwherangia te tapu o te 
humiliation. And what is worse is we would 
tangata, i takahia te mana, ka noho ko riri, ko 
often turn around and place the blame back on  whakamā, ko rukupō hei kai mā koutou ao noa, 
you. 
pō noa. Nā wai i hē, ka hē kē atu i tā mātou 
tuku i te hara ki a koutou. 
We are sorry for our failure to do right by you. 
E whakapāha ana mātou i te korenga o mātou i 
For not protecting you, and for failing to keep 
whakatutuki i ā mātou haepapa ki a koutou. Mō 
you safe. Nothing that happened to you was 
te korenga o mātou i manaaki i a koutou, ka 
your fault – it was ours. 
tuku noa i a koutou hei papa. Nō mātou tonu te 
hē. 
You were children, just kids. You had a right to a  He tamariki noa koutou. Kāore i whāngaihia ki 
childhood fil ed with smiles and love, connected  te hari, ki te aroha. Kāore te tuakiri i popoia e 
to your culture, at home at your marae.  A 
mātou, kāore i tukuna ki ō koutou marae. Kāore 
childhood where you looked forward to ice 
koutou i rongo i ngā reka o Hineraumati, kāore i 
creams in the summer, bike rides around your 
kai aihikirīmi, i eke pahikara ki ō hoa, kāore hoki 
neighbourhood with your friends, birthdays and  i whakanui i ō huringa tau, i te Kirihimete rānei. 
Christmas. 
This is not the childhood we provided for you. 
Ehara tēnei i ō koutou wheako. I kāwhakina 
We took that from you and gave you a 
kētia e mātou ērā āheinga i a koutou. Kāore i 
childhood full of fear. 
tau ki a mahara. Ka tau kē ko pōuri, ko hopo, ko 
mataku. 
Fear to be alone, to go to bed at night. Fear of 
He mataku ki te ao. He mataku ki te noho 
authority because they were the ones that hurt  takitahi. He mataku ki te mana whakahaere, he 
you the most. Fear that no one would believe 
kaha nō tana tūkino i a koutou. He māharahara 
you, fear that no one was coming to help you. 
nui e kore ai pea te tangata e whakapono atu ki 
Fear for what could happen today, tomorrow, 
a koutou, kīhai rānei mō te āwhina i a koutou. 
next week. 
He māharahara nui ki tēnei rā, ki te āpōpō, ki ā 
tērā wiki anō hoki. 
You were frightened, scared. And that was our 
I mataku rawa atu koutou, nā mātou. 
fault. 
E whakapāha ana mātou mō te korenga o 
We are sorry for failing to provide you with a 
mātou i whakaae kia wheakohia e koutou te 
childhood that you deserved, that every child in  momo oranga ko tōna tikanga i wheakohia ai e 
Aotearoa is entitled too. 
ngā tamariki puta noa i Aotearoa.  
You wanted a family, a whānau, a place to 
I te pīrangi koutou ki te whai whānau. I te 
belong. I could not imagine a world where I 
pīrangi koutou ki te whai tūrangawaewae. 
would not do everything humanly possible to 
Kāore he mahi tē mahia e au kia haumaru ai aku 
protect my kids from harm. 
tamariki. 
The state care system should have cared for you  Tōna tikanga i pērā hoki tā te pūnaha manaaki 
in the same way.  
tamariki tiaki i a koutou. 

 
IN-CONFIDENCE 
It didn’t. 
Auare ake. 
We put in you places and cal ed them homes – 
Nā mātou koutou i tuku ki ētahi wāhi me te 
but they were the furthest thing from what a 
whakataruna anō he kāinga, engari kē ia ko te 
home should be. 
mutunga kē mai o te tauaro o te kāinga. 
When you asked for help – we did not listen. 
Ka tono āwhina ana koutou. Nōhea mātou i 
whakarongo. 
When you showed us the bruises – we looked 
Ka whakaatu mai ana koutou i ngā mamae. 
away. 
Nōhea mātou i aro. 
When you wanted a place to belong – we left 
Ka tono kāinga ana koutou. Nōhea mātou i 
you all alone. 
rapu. 
We are sorry for failing to give you a safe place 
E whakapāha ana mātou mō te korenga o 
to grow up, for not treating you like you were 
mātou i whakarite wāhi haumaru mō koutou. 
one of our own kids. We are sorry for not 
Mō te korenga o mātou i manaaki i a koutou me 
listening, for looking away and leaving you all 
he tamariki koutou nā mātou. Mō te korenga o 
alone. 
mātou i whakarongo, i aro, i noho tahi rānei ki a 
koutou. 
I wil  not stand here today and be dishonest by 
Tino kore nei au mō te tū ki mua i a koutou me 
saying that harm no longer occurs in our 
te kī kua mutu ngā mahi tūkino a te punaha. He 
system, we know we have work to do to make 
nui tonu ngā mahi kei mua i a mātou e haumaru 
sure every child is safe and has the care they 
ai ngā tamariki katoa, e tika ai anō hoki te 
deserve. 
manaakitia o rātou. 
But I wil  stand here and say this. 
Engari, ka tū tonu au ki mua i a koutou me te kī 
pēnei. 
The care system today has changed. Most wil  
Kua panoni haere te pūnaha manaaki tamariki. 
argue that it has not changed enough. And we 
Kāore e kore ka tohea te nui rānei o ērā 
agree.  
panonitanga, me te tika hoki o tērā whakaaro. 
Moving forward, it is this report that will keep 
Haere nei te wā, mā tēnei pūrongo mātou e 
us relentlessly focused on the change you have  mātua aro ai ki ngā panonitanga kua roa nei 
called for. It will be your words that will remind  koutou e pakanga ana. Ko ā koutou kupu tonu 
us of the need to demand more, to demand 
hei whakamaumahara i a mātou ki te tohe tonu 
better and not to settle for a system that 
i te tohe, ki te pakanga tonu i te pakanga me te 
silences the voices of children and young 
kore i noho taurekareka, i tūpou rānei ki tētahi 
people who need us to listen. 
pūnaha e whakawahangū ana i ngā reo o te 
hunga e matainaina ana ki te taringa. 
Today, I want to talk about the change I think 
I tēnei rā, kei te pīrangi au ki te kōrero mō ngā 
matters most.  
panonitanga matua ki a au. 
The reason why survivors shared their stories. 
Koia tonu te take i tuarihia mai e ngā mōrehu ā 
rātou kōrero. 

 
IN-CONFIDENCE 
To make the future safer for children. 
Hei whakahaumaru i te anamata mō ngā 
tamariki. 
If any child, or young person, tel s us they are 
Ki te whāki mai tētahi tamaiti, taiohi rānei i ōna 
not safe. If they share with us stories of harm, 
māharahara, i ōna kōrero tūkino, mamae, 
of hurt, or fear –we wil  stand by their side, we 
whakamataku rānei, ka tautokona ia e mātou. 
will listen to them, like we should have listened  Ka whakarongo mātou ki a ia. Ka kore a muri e 
you. 
hokia. 
To every survivor, and every person who did not  Ki ngā mōrehu, me te hunga i riro. 
survive. 
To the children who we failed,  
Ki ngā tamariki i noho hei papa i ā mātou mahi, 
To the adults those children have now become.  Ki tērā hunga tamariki kua pakeke ināianei. 
We are sorry. 
Tēnei te ngākau ka takapau ki a koutou.